Orde dels Humiliats

Humiliats

Emblema de l'orde, per Giacomo Fontana, 1605 (armorial a la Biblioteca estense de Mòdena)
Tipus	Monàstic (en origen, confraria laica)
Nom oficial	Orde dels Humiliats
Nom oficial llatí	Ordo Humiliatorum
Sigles	O. Hum.
Altres noms	Umiliati
Hàbit	Túnica, escapulari i caputxa grises; després, blancs
Lema	Humilitas vincit omnia ("La humilitat ho venç tot")
Objectiu	Vida contemplativa, apostolat i predicació, amb conreu de la pobresa; treball tèxtil
Fundació	ca. 1135 com a orde, a partir de la confraria fundada cap al 1117, Rondenario (Llombardia) per sant Joan Oldrati de Meda
Aprovat per	Innocenci III, en 1201
Regla	Regla de Sant Benet
Supressió	8 de febrer de 1571 per Pius V
Branques i reformes	Confraria laica, amb branques de clergues (origen de l'orde monàstic) i laics, que donen lloc al tercer orde; monges humiliades (s. XV-començament del XX)
Primera fundació	Monestir de Brera (Milà), 1134 ca.
Fundacions destacades	Abadia de Viboldone (1176), Brera (Milà), Sant'Agata de Monza, Roma (Trastevere), Florència (Ognissanti), S. Maria in Rondineto (Como, 1198)
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi hagué
Persones destacades	Luca Manzoli, beat Giacomo Pasquali

L'Orde dels Humiliats fou un orde monàstic, originat en un moviment religiós laic de tendència espiritualista, nascut a Llombardia al segle xii. Com a orde monàstic, nasqué cap al 1145 i adoptà la Regla de Sant Benet. Fou suprimit en 1571, tot i que la branca femenina subsistí fins al segle xx. Els membres de l'orde monàstic feien servir le sigles O. Hum.